dissabte, 13 de desembre del 2008

Regal de Nadal



Sempre s’ho sentia dir això, però a ell, ni fu ni fa. De veritat que no li agradava gens estrenar res. Quan li compraven roba nova trigava uns dies a posar-se-la i enyorava els seus pantalons vells.
Però s’acostava Nadal i tothom tenia un deliri per comprar coses noves.
El Martí tenia fama de rondinaire, els seus germans li deien el “barrufet rondinaire”, el “sac de gemecs” i altres noms que el feien enrabiar molt quan els sentia.
La seva mare li deia: “Martí, hem de comprar roba nova que s’acosta Nadal.” Però ell feia com si no la sentís.
Va arribar la vigília de Nadal i va dir: “No et preocupis, mare, ja tinc una cosa per estrenar; és un secret, el dia de Nadal ja ho veuràs.”
El dia de Nadal es va llevar de bon humor, es va preparar l’esmorzar, deia bon dia a tothom... A l’hora de dinar tothom explicava què estrenava i a l’arribar el torn al Martí, aquest va dir: “Jo estreno bon humor, s’ha acabat ser el sac de gemecs d’aquesta casa.”
Tothom va aplaudir; era un bon regal de Nadal.




Kikirikic! • Número 1: Nadal • Desembre de 2008
Autora: Tona Sallent Custodio