Història d'un caganer

De petit em demanava:
“què seré quan sigui gran?”
Mestre, informàtic, bomber,
paleta, rei, navegant,
poeta, sastre, fuster,
esportista, dibuixant…
“Què seré quan sigui gran?”

Però aviat ho vaig saber!
Va respondre’m el meu pare
amb veu alta i triomfant:
“Fas el baliga-balaga!
Segons dicta la nissaga
seràs caganer al pessebre
tot vint-i-cinc de desembre!”

I, malgrat tot rondinant
vaig negar-me tres vegades
a un ofici denigrant,
va guanyar la tradició
i vaig cursar els meus estudis
a l’escola “Cagalló”.
Vaig ser un estudiant brillant!

Em sabia de memòria
Els ets i uts de la història:
“No facis ni pet ni llufa,
si ets a tocar d’una estufa.”
“La caca més ben parada
té forma d’ensaïmada.”
“Quan Jesús ja sigui nat,
el pessebre, perfumat!”

Ara em tenen gran respecte
i no envejo bugaderes,
filadores ni pastors.
Sóc jo qui enriqueix la terra,
jo procuro un món millor
amb una mica de “merda”
i una guspira d’humor.

Jo tinc una gran missió!

Kikirikic! · Número 1: Nadal · Desembre de 2008
Autora: Esperança Ros Arqué / Il·lustrador: Carles Ballesteros